diumenge, 10 de febrer de 2013

Carta Oberta a la Finlàndia del sur


"I podria estar posant més exemples. Però comença el Barça."




Ajram és un farsant. I Ana Rosa Quintana una ignorant. Això ho sap gairebé tothom. Però d'aquí a posicionar-se al costat de l’Évole amb els braços oberts i els ulls tancats, hi ha un abisme, nois.

Potser jo també seré un demagog escrivint això. És gairebé segur que faré demagògia. Però jo no tinc un programa setmanal en prime time. El tema que ens ocupa, tot i que vaig tard, és tot aquest ramat de gent que va criticar a personatges com la Quintana i l’Ajram perquè van posar en dubte la comparativa del nostre sistema educatiu amb el sistema educatiu finlandès.

Nois, a mi també em sap greu, però aquests dos paios, en certa manera, tenen raó. Preferiria a Falete aixafant-me el cap amb el seu cul abans que donar la raó a Ajram, però la demagògia de l’Évole i el seu programa és tan clamorosa que no em queda altre remei que estar d’acord amb l’Ultra venedor de fum. Eh, i l'Évole pot ser un paio que em cau bé, tot sigui dit.

Posem-nos en antecedents. El follonero ens va vendre el sistema educatiu finlandès com qui ven dolços a la porta d’una escola. I tots a comprar. Però les coses no són tan fàcils. A tots ens agradaria tenir un sistema educatiu com a Finlàndia, o com a qualsevol dels països nòrdics. I no només el sistema educatiu, segurament també el judicial, el econòmic, el social. Però no és viable.

Finlàndia al 2010 tenia poc més de 5 milions d’habitants. Tot el país té uns 2 milions i escaig menys d’habitants que Catalunya. Amb aquesta dada hauria d’acabar aquest escrit i marxar a veure el Barça amb la tranquil·litat que ja estaríeu convençuts que el sistema finlandès no és importable a Catalunya. I molt menys a Espanya.  

Però vaja, seguim. Finlàndia té una trajectòria cultural que està a milions d’anys llums de nosaltres. Segons Transparency International, una organització no-governamental dedicada a combatre la corrupció política, aquests països nòrdics tenen una cultura democràtica tan elevada, que faria impossible que ens féssim nostres qualsevol dels seus orgulls nacionals.

Una dada que sembla una bajanada: Finlàndia va ser el primer país del món de garantir el dret de vot a les dones, i de ser elegides. Sembla banal, oi? Doncs a qui li sembli banal aquesta dada és perquè encara no ha estat capaç d’entendre que la dona és un ésser amb una capacitat d’optimització molt més elevada que l’home. I en conseqüència, això s’ha contagiat a la població. I els ha fet més òptims. I sí, és cert, fins fa poc més d’una dècada no hi va haver cap dona al poder. Però tampoc les van humiliar durant les dècades anteriors, com sí ha passat aquí. I continua passant.

Utilitzant la demagògia de l’Évole, un altre concepte interessant seria el sou mínim interprofessional. A Espanya, per aquest 2013 és de 645.30 euros. Independentment que siguis un Doctor en Neurociències o algú que no ha acabat l’educació secundària. A Finlàndia no hi ha un salari mínim fixat. I per què? Perquè ells consideren que el salari mínim ha de ser aquell que et permeti viure dignament, segons el nivell del teu contracte col·lectiu. A més, allà pagar en negre està mal vist. Molt mal vist.

I podria estar posant més exemples. Però comença el Barça.
Només una dada final. Els professors, a Finlàndia, cobren 3.400 euros al mes. I si algú té la necessitant ignorant de dir-me que allà es paguen més impostos, a més li diré que els professors, allà, estan ben vistos. Són una figura social important, creïble, valorada i preparada. Gairebé com aquí. Gairebé.

@kungfujete

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada