dimecres, 11 de juliol de 2012

Carta oberta a un mediocre



"Crec que amagueu la vostra ignorància i la vostra mediocritat darrera del gran potencial que un dia va tenir la vostra estimada Espanya"





Benvolguts amics,

Escolteu una cosa. No sóc ningú per dir-vos-ho, però sou una colla d’ignorants i uns cretins.
Des de que s’ha acabat l’Eurocopa us veig alacaiguts. En Nadal us va fotre la putada a Wimbledon, i al Tour de França... bé, podríem dir que ho teniu ben magre també. Suposo que alguns esteu agafant forces per als Jocs Olímpics, però no és el mateix, oi?

Fa dies que no veig allò de “Soy español, ¿a qué quieres que te gane?”. Bé, de fet gairebé sempre el “qué” l’escriviu sense accent. Però em temo que ho argumenteu dient que és cosa del teclat. No passa res, us entenem igualment.

No seré jo qui us digui allò dels Premis Nobels. Si no vaig errat, Espanya té 8 Premis Nobel. França 50. En ambdós costats he tingut en compte els guardons rebuts fora del país, com el de Vargas Llosa a Perú, o els dos de Marie Curie a Polònia, per exemple. Doncs això que us deia, no seré jo qui us ho recordi. Ni tan sols els Guinyols n’han fet un programa especial.

Espanya sempre ha estat un país amb una força excepcional i particular. Històricament ha estat una gran potència. Fins i tot es comenta que vàreu descobrir Amèrica. Òju, no és poca cosa això. Es veu que més tard els paios van descobrir la xocolata. I què seria de nosaltres sense xocolata? Molt agraït, nois.

Però teniu un problema: teniu el dubtós honor de conèixer la segona llengua més parlada del planeta. I dic conèixer, no dominar-la. I això us ha fet mal. Perquè amb la tonteria us heu oblidat que hi ha altres llengües aptes per comunicar-se. L’anglès, per exemple. Corre el rumor que també el parla molta gent. Fins i tot a Grècia, que a dia d’avui ha estat un dels punts de mira del caos mundial, el saben parlar. Jo mateix vaig conèixer una dona d’uns 70 o 80 anys que el parlava perfectament. També es comenta que, arreu, l’anglès s’utilitza als cinemes, televisions i ràdios, i hi posen pel·lícules, sèries, programes i documentals en anglès. Subtitulats en la llengua que correspongui, això sí.

L’altra dia vaig fer el seguiment a Twitter de l’estrena de Pulseras rojas a Antena 3. Una sèrie catalana, més o menys ben feta. Us va encantar, lladres. Tots ho dèieu. Us va encantar fins el moment en que va sonar la banda sonora. En català i subtitulat. Llavors tot van ser crítiques: “Esto de la musiquita en catalán no me esta gustando un pelo, , deia una tal Ángela. “Todos son risas hasta que escuchas la canción de ‪Pulseras rojas en catalán. Ya no me gusta, cambio de canal!”, deia en Mario. I així anar fent una bona estona. Collons, nois, que és una cançó! I us la van subtitular i tot.

No ho sé, companys. Crec que amagueu la vostra ignorància i la vostra mediocritat darrera del gran potencial que un dia va tenir la vostra estimada Espanya. Però ja no cola. Hauríeu d’ampliar horitzons. I no em refereixo a conquerir Gibraltar, que us veig avenir. Mentrestant podeu anar celebrant Eurocopes i Mundials amb uns acudits de Pepe Reina. I qui saps si un altre Premi Nobel. Ànims, podemos

2 comentaris:

  1. El problema esta en que aquest ignorants consumeixen massa xocolata, no se si ens entenem..

    ResponElimina
  2. Que gran!!! Quina raó que tens amb les dues cartes. T'aniré seguint. Pel twitter ets una locura!!! Rubén C.

    ResponElimina