Per què corro per muntanya, dius?
En les darreres setmanes he vist dos extrems. Vaig córrer 30km pels camins que ens porten pel Collformic - Matagalls - Sant Marçal - Les Agudes - Turó de l'Home, amb uns 2.400m positius.
A uns 8km d'arribar em vaig quedar sense aigua, un calvari. Un puto suplici que se'm va fer etern. Aquells dies que t'emportes una bona hòstia.
I després, la Vall de Sorteny, al país dels Pirineus. No sé ni quants quilòmetres, ni quant de desnivell. Segurament no hi he prestat cap atenció perquè estava entretingut amb això. Així dóna gust.
Pluja constant, prova de material, que també és important. I xafardejar una mica el terreny per informar als amics que faran la Ultra Trail d'Andorra d'aquí uns dies.
Impracticable a partir dels 2.000 - 2.200 metres. Nevada impressionant a dia 8 de Juny, digna de qualsevol bon cap de setmana hivernal del mes de Gener. De ben segur les condicions canviaran des d'avui fins al cap de setmana de Sant Joan, amb la Ultra Trail andorrana.
Però a dia d'avui, veient l'aspecte del Pic d'Arcalís, el Circ de Tristaina i la zona del Creussans, gairebé sortiria més a compte posar un avituallament previ per a que els participants poguessin muntar pells de foca o raquetes per a l'ascens a al Port Negre o a Sanfons, o al Comapedrosa o al Pessons.
Jo, mentrestant, vaig corrent per muntanya perquè pots aturar-te a veure això, i així agafar aire per seguir endavant.
@kungfujete