"Vosaltres sereu els que em fareu estar fora de la meva zona de confort"
Queden 119 dies, 18 hores, 22 minuts
i 57 segons en el moment que començo a escriure aquestes línies per a l’Ultra
Trail del Catllaràs. Uns 60Km amb uns 4.000m positius.
.00_jpg.jpg)
L’any passat, el dia del meu aniversari, sense
cap tipus de sentit comú em vaig inscriure a la Rialp – Matxicots. Va ser la
millor cosa que he fet a la meva vida, esportivament parlant. Havia fet coses
més boges, més dures, més estrambòtiques. Però estaven meditades. Aquí em vaig
llençar, i és aquell plaer de no pensar les coses quan les fas, el que va fer
gran la fita.
Aquest any canviem de número. Encara falta una
mica per l’aniversari, però ja l’he tornat a fer. Potser, la bogeria està una
mica més meditada que l’any passat. I dic meditada per dir alguna cosa, perquè
el ritme d’entrenaments i preparació que porto a dia d’avui és digna d’un City
Trail qualsevol. Així que tocarà patir. Però com deia en Neale Donald Walsch, aquell que
conversa amb Déu, “la vida comença al final de la teva zona de confort”. Així que,
com sempre, patir serà un plaer.
He xafardejat a BWIN, WilliamHill i
Miapuesta.com, i tot indica que la rebentada serà èpica. Les apostes en van
plenes. Segur que tothom pensa (incloent-m’hi jo mateix) que no acabaré, i que serà
un drama. Potser sí. Però això no em farà enrere. Mai ha estat un motiu per
fer-me enrere, això.
I des de fa un temps ençà he aprés. No crec en
les porqueries que ens intenten fer creure que necessitem per acabar fites com
aquesta (o més dures per als que ja sou més ‘grans’). Crec en tots aquells
amics que he vist arreu passar-ho tan bé i tan malament mentre van fent camí.
Crec en la Campoy tirant del carro; crec en la cara de satisfacció constant de
la Marta, en el Polo intentant no ser vençut per un turmell, i en l’Esteban
explicant-nos com pateixen els de davant per ser al davant. Crec en la Rosa
fent-ho possible. Crec en el Pati simplificant les coses, i en el Mamut enrampat
com un desgraciat. Crec en el Santi plorant perquè ho ha aconseguit encara que
un paper escrit digui que no. I en el Raül animant-los a tots ells.
I tots aquests, i els que falteu, sereu els que
em fareu estar fora de la meva zona de confort aquests menys de 119 dies, 18
hores, 22 minuts i 57 segons.
Som-hi, a treballar.
