diumenge, 16 de novembre del 2014

Que corri sa tia


Avui tenia la necessitat imperiosa de sortir a estirar les cames. A poder ser, quelcom més o menys digne. Al final uns 20 km amb 1400m+, incloent el Km Vertical de la Sitja del Llop, al Montseny.
Doncs sí...

Vistes des del Turó de l'Home

Arribat a casa, res de nou. El que ja sabíem. Ganes infinites de plegar. De deixar ja aquesta broma de mal gust que m'arrossega des de que vaig acabar la Rialp Matxicots. No tinc ganes de córrer, n'estic força tip de camins, corriols, pedres, terra, branques, més pedres, més corriols. Prou. No en tinc ganes.

Els colors de plegar-ho tot
El mar roent des del Montseny



Em ve de gust calçar-me els esquís, les pells de foca i anar tirant. Aquí sí que sense cap presa, mai. Trepitjar la neu, acabar cabrejat del pes del tantíssim material que es necessita per fer una simple sortida. Tinc ganes de passar fred, i queixar-me per passar-ne. De canviar de colors, d'olors, de paisatges. Això és el que em ve de gust ara.

Queda només una cita amb els corriols, les pedres, les branques i la mare que em va parir. La Neorural. No hi estic obligat, i el meu cap em demana plegar ja, deixar-ho estar. Però La Neorural és la cursa que em va obrir, en el seu dia, les portes a "això de córrer per la muntanya". A més, la considero, fàcilment, entre el top 5 de les millors curses del país. Així que hi serem.

Hi serem per la cursa en sí, però sobretot perquè és una cursa on s'està envoltat d'aquests paios que corren, i que han acabat esdevenint amics. I hi serem perquè, a més, tinc una aposta pendent. Una aposta amb la Campoy, que de ben segur perdré. Però aquí sempre paguem els deutes. A plaer, aquest cop.

Ara, també us dic que el dia 30 de novembre a La Neorural sortiré a donar-ho tot, i no regalaré pas ni un metre. I això ho saben a Santa Maria de Martorelles, a casa meva, a Honolulú i fins i tot els 25 habitants del poble més petit de Catalunya, a Sant jaume de Frontanyà.

I hi posarem fi fins no sé quan. Fins que en torni a tenir ganes.


Montserrat, al fons, des dels darrers metres cap al Turó de l'Home