divendres, 28 de març de 2014

Ultra trail de Catllaràs

                      "Vosaltres sereu els que em fareu estar fora de la meva zona de confort"


Queden 119 dies, 18 hores, 22 minuts i 57 segons en el moment que començo a escriure aquestes línies per a l’Ultra Trail del CatllaràsUns 60Km amb uns 4.000m positius. 




L’any passat, el dia del meu aniversari, sense cap tipus de sentit comú em vaig inscriure a la Rialp – Matxicots. Va ser la millor cosa que he fet a la meva vida, esportivament parlant. Havia fet coses més boges, més dures, més estrambòtiques. Però estaven meditades. Aquí em vaig llençar, i és aquell plaer de no pensar les coses quan les fas, el que va fer gran la fita.

Aquest any canviem de número. Encara falta una mica per l’aniversari, però ja l’he tornat a fer. Potser, la bogeria està una mica més meditada que l’any passat. I dic meditada per dir alguna cosa, perquè el ritme d’entrenaments i preparació que porto a dia d’avui és digna d’un City Trail qualsevol. Així que tocarà patir. Però com deia en Neale Donald Walsch, aquell que conversa amb Déu, “la vida comença al final de la teva zona de confort”. Així que, com sempre, patir serà un plaer.

He xafardejat a BWIN, WilliamHill i Miapuesta.com, i tot indica que la rebentada serà èpica. Les apostes en van plenes. Segur que tothom pensa (incloent-m’hi jo mateix) que no acabaré, i que serà un drama. Potser sí. Però això no em farà enrere. Mai ha estat un motiu per fer-me enrere, això.

I des de fa un temps ençà he aprés. No crec en les porqueries que ens intenten fer creure que necessitem per acabar fites com aquesta (o més dures per als que ja sou més ‘grans’). Crec en tots aquells amics que he vist arreu passar-ho tan bé i tan malament mentre van fent camí. Crec en la Campoy tirant del carro; crec en la cara de satisfacció constant de la Marta, en el Polo intentant no ser vençut per un turmell, i en l’Esteban explicant-nos com pateixen els de davant per ser al davant. Crec en la Rosa fent-ho possible. Crec en el Pati simplificant les coses, i en el Mamut enrampat com un desgraciat. Crec en el Santi plorant perquè ho ha aconseguit encara que un paper escrit digui que no. I en el Raül animant-los a tots ells.



I tots aquests, i els que falteu, sereu els que em fareu estar fora de la meva zona de confort aquests menys de 119 dies, 18 hores, 22 minuts i 57 segons.


Som-hi, a treballar.





2 comentaris:

  1. TRIOMFAREM.

    #putasalomon

    ResponElimina
  2. ....esta te la acabas.... y yo lo veré !! Endavant mataratas !!

    ResponElimina