Carta Oberta al Ministre Wert

"Mai, mentre haguem de seguir formant part d’aquest abocador d’ignorància, faré ni un pas enrere en qüestió de cultura i identitat. Mai a la vida"

Malvolgut Ministre Wert,

Li recordaré unes paraules que vostè mateix va dir el passat 11 de juliol del 2010 al Campus de la FAES, dins la presentació de “La sociedad española ante la agenda de reformas”. Vostè va tenir les santíssimes pilotes gegants de dir això: “La comunitat educativa no pot ser democràtica”. Ja està. Podria acabar aquesta carta oberta aquí mateix i tothom pensaria que vostè és un paio que passava per aquí després del 1939.

Puc estar d’acord amb vostè en un punt: La democràcia és una merda. Està sobrevalorada. Com a mínim la democràcia que vosaltres enteneu i apliqueu. No aprofundiré gaire. Només dir que hi ha unes vint famílies a tota Catalunya que han fet instàncies per poder escolaritzar els seus fills en castellà. I juraria que només unes cinc o sis famílies han portat aquesta situació a la Justícia. I me la sua molt que enlloc de cinc siguin dotze o vint-i-quatre. Només a la ciutat de Barcelona, al 2010, hi havia prop de 240.000 alumnes. I això només és el 19.9% dels escolars a tota Catalunya. Comprendrà, doncs, que les cinc, dotze o vint-i-quatre famílies no són una dada significativa, per molts estadístics que faci servir. I molt menys són dades democràticament viables per a fer una anihilació tan salvatge com la que vostès proposen.

Vostè no està sol en això, Ministre. Tota la responsabilitat és seva, només faltaria. Però, si li va bé, faci arribar aquest missatge als membres del Govern: Vostès són uns ignorants desgraciats sense respecte per a res. A Catalunya, qualsevol nen de set anys ja parla més idiomes que el propi President del Govern. El vostre ambaixador al Regne Unit , el immens Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde -tela-, ni tan sols sap parlar anglès. Això manifesta la vostra falta absoluta de respecte per qualsevol altra llengua o cultura que no sigui la vostra pròpia. Tot molt (in)digne d’aquells règims feixistes que pensàvem haver oblidat per sempre. Vostès es creuen el puto melic del món. I deixi’m dir-ho clar: Aquest país vostre, és una sobirana merda.

Faig una crida a tots aquells treballadors encarregats de l’educació dels nostres petits. Insubmissió. Ni un maleït pas enrere en aquest tema. La intenció és aniquilar-nos, sense més. Sense parpellejar ni un instant. Els que han treballat per tenir aquest sistema educatiu d’immersió lingüística, i els que encara han d’arribar a les nostres escoles, no mereixen la vergonya que vostès ofereixen constantment.

Jo ja n’estic ben tip. Com deia el nostre estimat galaico-catalán, Rubianes, a mi la unitat d’Espanya em sua la polla per davant i per darrera. Però una cosa els hi dic ben clara. Mai, mentre haguem de seguir formant part d’aquest abocador d’ignorància, faré ni un pas enrere en qüestió de cultura i identitat. Mai a la vida. Ni que sigui pel meu avi.