Carta Oberta a La Neorural

"I l’altre, ben borratxo, ofereix una cervesa a qui necessita forces per seguir endavant."

@kungfujete

Tinc una merda de genolls, m’apassiona la muntanya  i en els darrers temps m’està agradant això de córrer, tot i les lesions. Recentment, aquests tres factors em van portar a conèixer en Santi Barril (@satitant). Jo ja el defineixo com el meu fisio. Ell corre, li agrada la muntanya i sap arreglar genolls. Qui millor que en Santi, doncs, per fer-me feliç?  Sense mariconades.

Aquest passat diumenge 16 de desembre, es va fer la primera edició de La Neorural. En Santi i els seus més propers l’organitzaven. Es tracta d'una cursa de 23 Km amb un desnivell de 1.300 metres. Dit així, es podria pensar en qualsevol indret pirinenc. Però no. La Neorural transcorre al bell mig de la Serralada de Marina, prop del petit poblet de Santa Maria de Martorelles.

En una de les meves visites a l’Espai Tortuga en Santi ja me'n va parlar de la que estaven liant. Automàticament me'n vaig desentendre en quant vaig veure el perfil al web de La Neorural. Encara sóc petit. I més tenint en compte que el 80% del recorregut es fa a través de corriols. Corriols de bojos.

Però desentendre’s de quelcom com això hagués estat un error. Parlant amb en Santi i amb en Raül dels Koala’s Team vam quedar en ajudar en el que poguéssim a l’avituallament del Km 19. Dit i fet. I a partir d'aquí comença la recompensa.

Vaig arribar tard. No tinc les dots orientatives d'en Raül (@raulkoala) i la Mireia (@mireiads) o en Jordi (@jordi_koala) i la Queralt -això s’ha de llegir amb ironia, xatos-. I què fa un pobre desgraciat com jo allà sense conèixer ningú? Doncs preguntar a una noia amb una dessuadora dels Koales, la Queralt,  si coneixia en Raül. I ja hi som tots. Tret de sortida a la primera edició de La Neorural.

Quatre preparatius i cap al Km 19, prop del Castell de Sant Miquel. La Mireia i en Raül es veu que en breu han de fer el campionat d'Europa de rogaining, però ens vam perdre uns quants cops per trobar l’avituallament. Ànims! Unes voltes de més i allà i som.

Un cop a dalt del turó de l’avituallament, les vistes em sorprenen. Estem a 15 minuts de Barcelona, i com a molt a uns 400 metres sobre el nivell de mar. Però les possibilitats d'aquesta serralada semblen infinites des d'aquí dalt.

I com que aquest era l’avituallament organitzat pel Koala’s Team, res tindria sentit si no hi hagués cervesa, disfresses i bojos. Uns bojos de puta mare. La Queralt, en Raül, la Mireia, l’Iñaki, en Jordi i un servidor, que passava per allà sense saber molt bé on es fotia. Endavant.

1 hora i 41 minuts després de donar el tret de sortida ja va arribar en Jaume Folguera (@guidokoala), sense el més mínim símptoma de defalliment  a la cara, i sense pràcticament ni aturar-se. Una bèstia. A cinc minuts va passar en José Manuel Granadero (@jmgranadero). Finalment, en Jaume va passar primer per la línia d’arribada en 1h:57min! Absolutament impressionant!

I a partir d’aquí els més de 300 valents inscrits van anar passant un per un. Els més acostumats als Koales anaven formant part del show a mida que anaven apareixen entre els matolls. Els que érem principiants no donàvem crèdit. Uns putos bojos al mig de la muntanya animant al personal amb un tambor, unes disfresses, unes cerveses, un sofà, un megàfon i un esquellot que no van parar de sonar en tot el matí. Uns veritables cracks.

Tots el que hi havia a La Neorural ahir són una família. Una família de paios que no es coneixen de res, però que s’estimen. I un estén la mà quan l’altre va apurat al final del corriol. I l’altre t’abraça quan et veu perquè porta escoltant el tambor des del Km 10. I l’altre et neteja una ferida. I l’altre, ben borratxo, ofereix una cervesa a qui necessita forces per seguir endavant.

Em va fer especial il·lusió i a la vegada ràbia veure per allà en @pwitterpunk, l’@oroig i no poder haver estat més estona amb ells. També em vaig perdre en @dirty_lawyer i ves a saber a qui més! També enhorabona a la Marta, aquella noia que es va perdre ves a saber quants cops, però que va arribar hores més tard amb un bon somriure.  I a qui m’agradaria mencionar també és en @PauCorrecat. Un meste i un exemple. Actitud. Que n’aprenguin!

 

Enhorabona a tots, nois. Enhorabona, Santi! Va ser un veritable èxit. Segur que em deixo infinitat de sensacions i matisos per mencionar, però ja ho vaig dir el diumenge, i ho repeteixo: Estic en condicions de dir que La Neorural és la millor cursa que he vist mai.

Molt i molt content d’haver-ne pogut formar part aportant el meu petitíssim granet de sorra i molt content d’haver-vos conegut. A partir de l’any vinent espero poder-la viure des de dins. Arribar mort al Km 19 amb un dolor de genoll a punt de matar-me, i trobar-me aquell panorama. Seure al sofà, beure una Voll Damm i continuar fins al final. Que n’aprenguin, Santi. Va ser un puto èxit.