Carta oberta a Mariano Rajoy

"La paga que em donen els meus pares és de cent pessetes a la setmana."

Excel·lentíssim President del Govern,

No tinc el menor dubte que vas arribar ahir a casa fet pols, abatut. Tot i els aplaudiments, els somriures i els copets a l’esquena dels teus mercenaris del Congrés.

Et veig arribant a casa a ritme flegmàtic, desfent el nus de la corbata i deixant-te caure al sofà. Segur que la teva estimada et va preparar una bona amanida de pasta i uns talls de pernil, del bo. Després una cervesa ben freda i qui sap si us vàreu arraulir allà junts al sofà mentre veieu un capítol de The Wire, o uns riures amb Big Bang Theory. Perquè de follar ni parlar-ne. Allò ahir no s’aixecava ni amb pastilles blaves. I et veig després al llit estirat, mentre la dona ronca suaument, pensant “On collons m’he fotut...”. Haguessis triat mort, xato.

Nosaltres encara estem acabant de pair la rebentada d’anus que ens vas perpetrar ahir amb el beneplàcit dels teus mercenaris. Aquells desgraciats que també aplaudien la guerra a l’Iraq. Els mateixos que ahir van tenir els santíssims collons de no mostrar ni el més petit dels sentiments de culpa o responsabilitat. Us recordo, companys, que aquí ens hi hem fotut tots, correcte. Però vosaltres en sou els responsables,  perquè per això us paguem.

Haig de confessar-te que hi ha un parell de detalls que em treuen la son. El primer és per la teva companya de feina. La tia va crear aquella web (www.nomasiva.com), i si no recordo malament, el passat 18 d’abril del 2010 va dir això: "Os recuerdo q podéis firmar contra la subida del IVA en las mesas q podremos en la calle y en www.nomasiva.com. Un fuerte abrazo a todos.". Fa uns dies va eliminar la web, abans del teu anunci d’ahir d’apujar el tipus general de l’IVA fins al 21%. Això és un Et felicito fill en tota regla. A més, es veu que ahir va deixar anar una altra de les seves arrogants i prepotents perles, referint-se a les protestes dels miners a Madrid, “Para salir elegido Concejal de Madrid hacen falta tres Bernabeus llenos de personas diferentes”. Si la veus pels passadissos del Congrés, digues-li que si vol li ensenyem quants culs, dels que ahir vàreu rebentar, calen per cagar-nos a la seva boca.

Una altra cosa que em preocupa: “los chuches”. Estic cagat, tu. Sóc un addicte a les llaminadures. Pateixo per no poder menjar quantitats ingents d’ossets de goma ensucrats, o aquells ous plastificats, o aquelles tires llargues que són com llengües. Com ho farem això? Vull dir, sóc jove i becari. I treballo en el món de la ciència. Ja m’entens, la paga que em donen els meus pares és de cent pessetes a la setmana.

Ah! Parlant de beques. Ets conscient que els doctorands d’aquest país, els que tenen la fortuna de tenir una beca FPI, encara no han cobrat el mes de juny? Estem a 12 de juliol, amic. Fes un truc a qui correspongui dins el Ministerio d’Economia i Competitividad. Ja que ens heu format durant tants anys, i ja que seguiu formant-nos perquè d’aquí un temps marxem a Noruega o a Àustria a cobrar la morterada que ens mereixem, com a mínim dic, pagueu els mesos que toca. Primer avís.

Una abraçada, xato. Molta sort.