Carta oberta a un piròman

"Sou com els pederastes."

Sou com els pederastes. Uns ho sou involuntàriament i d’altres voluntàriament. Dels voluntaris no caldria dir-ne gran cosa més. Els pederasta involuntaris serieu aquells paios que camineu pel carrer, us creueu amb una nena de 16 anys desenvolupada i ben formada, i li foteu tal repàs que a partir d’aquell moment la criatura és com si anés despullada.

A priori, la culpa podria semblar de la noia, per haver estat tan ben feta. Però no ens enganyem, la culpa és nostra. Amb els piròmans involuntaris passa tres quarts del mateix.

Aquest matí pujava per la carretera que porta del barri d’Horta de Barcelona fins a Cerdanyola. La BV-1415 si no vaig errat. Fa temps, anys potser, que es reclama que tant la carretera, com els voltants dels camins, estan secs i bruts. Avui mateix, als vorals, hi havia ampolles de vidre tirades damunt la mala herba. Per no parlar de papers, condons usats, plàstics i d’altra merda acumulada pel pas del temps. No culpo pas la gestió del dispositiu de Prevenció d’Incendis Forestals de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona MMAMB, ja que em consta que és l’actuació que representa l’esforç pressupostari més gran. A més, són uns paios de puta mare. En dóno fe.

Culpo als fills de la gran puta que ho llenceu. Als piròmans involuntaris.

Si, estarem d’acord en que hi ha hagut retallades en efectius i dispositius contra els incendis i, a més, un incendi pot ser provocat, o no. I si no és provocat pot tenir les mateixes conseqüències que un de provocat i bla, bla, bla... Correcte. No us diré que no. Però no es tracta d’això, com a mínim avui.

Es tracta de que portem des dels mesos d’hivern dient que serà un estiu molt sec i complicat de cara al risc d’incendis de l’estiu. Es tracta de que ens avisen i ens repeteixen les coses un i altre cop. I ens ho passem per la polla. Ens la sua colossalment. Estem en ple episodi dramàtic, les 24 hores del dia, pels incendis de l’Alt Empordà i veus a Twitter algú que fa una foto a un paio que tira una cigarreta des del cotxe. Un altre llença una ampolla de vidre al voral d’una carretera que passa per un bosc. L’altre, que corre per la muntanya, llença l’ampolla d’aigua de plàstic perquè ja està buida i seria portar massa pes. I així anar fent. Ens la sua moltíssim, gent.

Jo sóc un urbanita, malauradament. I dic malauradament perquè m’apassiona la muntanya, i m’agradaria molt viure-hi. La gaudeixo durant tot l’any, ja sigui en bicicleta a l’estiu, corrent a la primavera o fent esquí de muntanya a l’hivern, o hi passejo sense més. Quan puges una muntanya, per a mi, hi ha dos moments màgics: Un, a l’inici cap amunt, quan els arbres et van protegint i et van fent camí. L’altre al final, quan la muntanya decideix que ja n’hi ha prou de protecció, i el paisatge s’obre majestuosament per dir-te: “Aquest és el teu premi, gaudeix”. Segur que els que feu muntanya estareu d’acord.

Doncs bé, ja que la muntanya, o el turó, per petit que sigui, et dóna aquests plaers, nosaltres hauríem de donar quelcom també. I no donem una puta merda. I no us enganyeu, no vull culpar només a aquells que van a la muntanya només en diumenges, o aquells que no es coneixen els vents, la vegetació o el tipus de terreny que trepitgen. Hi ha fills de puta que s’hi passen la vida, allà dalt, i foten tanta vergonya aliena com qualsevol paio que trepitgi la muntanya per primer cop.

Aquesta mesura ja l’hauria d’haver implantat fa temps. He decidit que, a partir d’ara, persona que vegi ferir la muntanya, o humiliar als que gaudim de la muntanya amb aquests actes irresponsables, s’emportarà un cop de piolet al genoll. Sense intercanviar ni una paraula, no penso avisar.

Res més, gent. Agrair molt sincerament la feina de tots els efectius professionals que vetllen per la nostra terra, als voluntaris, que potser per les retallades ja no són professionals, però actuen com a tals. I a la gent d’aquest país que ho ha fet tot més fàcil. Ja vaig dir ahir per Twitter que em sentia molt orgullós i estava molt content de ser català, perquè sé que si mai estic en perill, m’ajudareu.

Mentrestant el irresponsable fill de la gran puta que va tirar la burilla de la cigarreta que va originar aquest desastre estarà fent una Estrella Damm en algun bareto de Cadaqués.